Conclusions minipac 2.2

CONCLUSIONS

Crec que una manera d’esdevenir un bon professional de l’educació és l’observació del que fan aquells que hom considera uns bons mestres. Aprendre d’allò que fan els altres és una molt bona formació permanent del professorat. En aquest sentit, m’ha agradat molt conèixer la base de dades KITE. Jo ja coneixia algunes pàgines webs en anglès on es podia compartir planificacions de lliçons concretes, això és quelcom que als EEUU sovint feia servir quan treballava allà com a mestre. En el cas dels casos de models d’experiències penso que aporta un extra d’informació, que és la entrevista. Aquesta fa molt més entenedor la planificació de la lliçó i informació rellevant de com ha estat el comportament de l’alumnat davant la tasca i si algun aspecte no ha estat del tot reeixit. Sovint el professorat demanem conèixer bones pràctiques educatives que tinguin èxit i donin bon resultats. No és fàcil poder observar in situ aquestes bones pràctiques ja que tothom està a la seva feina. Crec que un servei com aquest de la base de dades amb models d’històries pot suplir aquestes observacions. Per descomptat que s’ha d’emprar amb un cert esperit crític, ja que no tot el que es penja a la xarxa, necessàriament ha de ser de qualitat ni una bona pràctica. Personalment, quan vaig tornar fa 3 anys a Catalunya de nou, em va sobtar que hi haguessin tan poques pàgines web on es pugui intercanviar aquestes experiències. Havent conegut la base de dades Kite, crec que algú, universitat, departament d’educació... hauria de crear-ne alguna en català, amb històries del nostre entorn, context per tal que poguéssim continuar aprenent dels altres. Definitivament, crec que si es pot aprendre dels casos que ens expliquen unes altres persones, i més quan la informació està ben estructurada i organitzada com la base de dades que hem emprat en aquesta miniactivitat. El model d’experiències per se no és que facilitin l’aprenentatge significatiu, sinó que aquest es pot garantir en la mesura que la proposta que narra l’experiència s’hagi organitzat tenint en compte com s’aconsegueix aquest. Per tant, un cop més, cal una mirada crítica als casos per assegurar-nos que aquests realment promouen l’aprenentatge significatiu i no pas són només una moda que fan servir les TIC sense cap sentit.